Ingredients per a 4 persones:
1 llauna gran de préssec en almívar
1 llauna de tonyina amb oli d’oliva
4 cogombres dolços
unes fulles d’enciam
maionesa
Elaboració:
Escorreu els préssecs en almívar. Talleu l’enciam i el cogombre a troçets i poseu-ho en un bol, afegiu-hi la tonyina i seguidament la maionesa. Feu una masa i barregeu-ho tot, farciu els préssecs amb la masa que heu preparat. seviu-ho fred.
Ingredients:
100 g. d’ametlles torrades
100 g. d’avellanes torrades
100 g. de nous
400 g de sucre
una mica d’aigua
Elaboració:
Amb el sucre i l’aigua, formeu un almívar molt fort fins que agafi color. Remeneu-ho amb una espàtula de fusta per tal que no quedi enganxat en el fons.
Quan l’almívar estigui al seu punt, afegiu-hi les ametlles, avellanes, prèviament rentades i pelades, i les nous. Deixeu-ho al foc, removent contínuament per impregnar-les de l’almívar i perquè no es quedin enganxades en el fons.
Unteu el marbre amb oli o poseu una safata fonda també untada; amb l’espàtula, separeu els fruits secs que tinguin tendència a enganxar-se formant bola. Quan siguin freds ja no s’enganxaran.
Per guardar-los, poseu-los en un pot de vidre.
“Massa sablé Mides per a 2 pastissos gairebé en un motllo de 24cm (es pot congelar així que rai)
- 375g Farina
- 225g mantega pomada
- 80g sucre de canya
- 80g farina d’ametlla (*)
- una mica de sal (ajuda a que la massa agafi color i potencia el sabor)
- 3 ous a temperatura ambient
(*) El dia que ho vaig fer no en tenia, així que vaig afegir més sucre i farina a parts iguals
Es fa tot amb les mans
1) En un bol es barreja la mantega amb el sucre.
3) els ous s’afegeixen d’un en un mentre es continua fent una pasta amb les mans
4) Aquí pot ser q els ous es tallin una mica.. aleshores s’afegeix la farina d’ametlla
5) un cop treballat, es posa a sobre la taula
6) tirem tota la farina per sobre
7) No s’ha de barrejar a sac sinó que anem agafant massa més farina amb les mans i anem fregant les mans com si ens escalféssim pel fred… Amb això el que estem fent es “sablejar” … fins aconseguir una sorreta de color groguenc (teoria: el màxim de partícules de farina queden envoltades de greix.. així la massa no agafa força ni cos) després ja comencem a amassar normal fins aconseguir una bola, que la enfilmarem i la deixarem reposar d’1 a 24 hores a nevera. Ideal.. 24h
Forn 180 C i cocció en blanc en un motlle rodó amb parets no gaire altres, que no cal folrar pq amb la quantitat que té de mantega no se’ns enganxarà. Tampoc ens puja massa, pq només té l’aigua de l’ou… entre 10 i 15′ en tindrem suficient. Ha d’estar cruixent i agafar un cert color
Farcit de plàtan
Tallem 6 plàtans pelats a trossos petits (like a dau) En una paella posem 2 cullerades de mantega i fregim els plàtans fins que tinguin textura gairebé papilla, però amb algun tros de plàtan encara sencer.
* s’hi pot afegir algun licor
Ho reservem.
Trufa cuita
200 gr cobertura xocolata, si pot ser de pastisseria sinó, la de nestle
200 gr nata liquida (ato i així fem boicot a pasqual)
Escalfem la nata quan comenci a bullir afegim la cobertura esmicolada pq es desfaci millor i retirem del foc sense parar de remenar amb una espàtula… deixem reposar. Si ho deixéssim a nevera després podem fer boles i trufes, però ens interessa que estigui líquid per a cobrir el pastís.
Muntatge: deixem refredar la massa, la desemmotllem… Posem el farcit de plàtan, aplanem amb una llengua i per sobre i aboquem la trufa encara calenta… Deixem refredar o no depèn de les ànsies i a jalar.”
- 2 cebes mitjanes
- 2 albergínies
- 2 carabassons
- 1 pebrot verd
- 1 porro
- 250g tofu fumat fresc
- Pasta de full congelada
Farcit:
Tallem a daus l’albergínia, la salem i la deixem suar en un
escorredor(ideal 1h). Després la rentem.
Tallem a daus el carabassó
Tallem a juliana les cebes, el porro i el pebrot
q/s de sal i oli
Sofregim a foc molt lent en una paella gran amb oli en aquest ordre: cebes, porro, pebrot verd. Al final, albergínies i carabassons de cop. Deixem que cada ingredient es sofregeixi be i deixi anar l’aigua abans d’afegir l’altre (important anar salant). Quan estigui tot confitat afegim una mica de salsa de tomàquet i el tofu fumat a daus. Ho deixem refredar i ja ho tenim .
Massa:
La deixem descongelar a temp. ambient. L’estirem amb una mica amb farina fent que agafi la mida desitjada.
En una placa de forn amb paper sulfuritzat, posem una fulla de massa, posem el farcit a sobre i tapem amb l’altre fulla de massa. Muntem les 2 masses tancant les vores, amb més o menys gracia. A 180º en 15 minuts en tindrem prou. La pintem amb ou pq agafi color.
http://www.ambcompte.net/cuina/
Ingredients:
2 quilos d’espinacs
100 g. de pernil magre
150 g. de panses de Màlaga
100 g. de pinyons
1 gra d’all
oli
sal, pebre
Elaboració:
Trieu i renteu bé els espinacs, tot canviant-los d’aigua algunes vegades (heu de tenir cura que no quedi gens de terra). Poseu-los a bullir amb molt poca aigua i sal uns cinc minuts; tot seguit, deixeu-los escórrer i refredar, premseu-los perquè surti tota l’aigua i talleu-los petits. Escalfeu una mica d’oli en una paella grossa, sofregiu l’all, traieu-lo quan estigui daurat, poseu-hi el pernil tallat a trossets petits, deixeu-ho sofregir una mica i tot seguit afegiu-hi les panses (sense cues). Quan s’inflin, afegiu els pinyons, deixeu-ho sofregir una mica i, abans que els pinyons adquireixin color, afegiu-hi els espinacs. Sofregiu-ho tot junt a foc lent, per tal que el conjunt s’escalfi uniformement. Rectifiqueu de sal, assaoneu amb pebre. Serviu en una safata calenta.
Publicat per Cabrils Gastronòmic
Davant d’aquell plat de pasta italiana amb poc de pasta i tot de salsa que fa ofegar la pasta i que el plat perdi part del seu sentit: aquí tenim un plat que sap combinar i trobar el bon gust de la pasta fresca i un acompanyament que acompanya multiplicant la pasta amb l’orada, les petxines i el carbassó tot amanit amb un bon raig de vi blanc i una ratllada de formatge parmesà.
De la d’orada fresca traiem l’espina i el cap, un cop tenim els filets sense cap espina –cal repesar els filets sempre en queda alguna- tallem els filets quadrats petits, tot seguit tallem el carbassó en julianes.
En una paella amb oli calent saltem l’orada que abans haurem salpebrat i el carbassó, seguidament i posem les petxines un bon raig de vi blanc fins que quedi tot mig cobert, deixem reduir fins que les petxines quedin ben obertes i el vi es redueix a la meitat.
A part haurem fet bullir l’aigua amb un raig d’oli i sal, i quan bulli fort posarem la pasta fresca i la deixarem coure els minuts justos que ens indiqui la bossa de la pasta, i just quan estigui al punt –anomenat dente- i tirem un bon raig d’aigua freda per trencar la cocció.
Passem la pasta per l’escorredor i després la posem a la paella amb la salsa la passem un moment i ja esta a punt de menjar, a qui li vingui de gust i podeu ratllar una mica de formatge parmesà fresc.
En una olla preparem un sofregit amb ceba, alls, pebrots, nyores, tomata i vi blanc un cop fet i posem un cap de rap i peix de roca i deixem fer el fumet per uns vint minuts generosos a partir que arrenqui el bull.
En una paella -així o faig més sovint- o cassola de ferro colat -avui-, amb força oli calent i saltegem unes gambes, uns alls i una nyora, i reservem les gambes, deixem una estona més les nyores i alls fins que quedin ben rossos i després el retirem, l’oli ha d’agafar el gust de les gambes, els alls i el toc de la nyora. A continuació rossejarem en el mateix oli el fideus –poden ser de cabell d’àngel o del número 2- avui del número dos, la manera de rossejar-los és remenar-los permanentment sempre fins que quedin ben rossos, si els deixem de remenar uns se’ns cremaran i els altres no es faran.
Un cop ben rossos i posarem fumet i un raig de vi blanc fins a deixar quasi coberts els fideus i els salarem tot posant-t’hi una mica de safrà en fil, els deixem coure si el fideu és del número dos durant uns 15 minuts, el fumet val més pecar per poc que per molt i si cal afegir-n’hi una mica més, un cop cuit i sense suc els taparem amb un drap de cuina uns 5 minuts, amb aquesta operació del drap veure com els fideus ens queden de punta, hi ha gent que els posa al forn uns minuts. Tornem a posar les gambes i ja està a punt, deixem la cassola al mig de la taula hi ha compartir el plat que també és part de l’encant de la fideuada i els arrossos.
Aquest plat típic de pescadors, ens expliquem que originàriament en el fumet també i posaven patates i pa torrat amb oli, i així feien el plat complert, amb les patates, el pa, el peix de roca i els fideus, també ho podeu provar.
Els cigrons i els pèsols dins de la nostra cuina s’utilitzen la majoria de vegades per acompanyar cuinats de cassola amb carns o peixos, avui tindran personalitat pròpia seran el centre d’aquesta cassola i l’acompanyament seran unes cloïsses. La cuina té aquestes coses si saps trobar la combinació, pràcticament tots els productes podem ser el centre del plat, l’acompanyament, de primer, de segons i fins tot de postres.
Preparem els cigrons, els posem en remull el dia abans, amb aigua tèbia i una cullerada de bicarbonat, el dia següent els posem a bullir un mínim d’una hora i mitja fins dues hores, és qüestió d’anar-los provant -a partir de l’hora- fins que se’ns desfaixin a la boca sense perdre la pell, reserveu una part de l’aigua de bullir el cigrons per la cassola. Sempre us queda l’opció de fer servir els de pot no és el mateix però també funciona, llavors poseu-los a bullir uns quinze, vint minuts per tenir un intent d’aigua de cigrons per la cassola.
En una cassola fem un sofregit senzill de tomates, alls i juliverts, un cop el sofregit estigui força concentrat i tirem un raig de garnatxa -també pot ser vi ranci o xerès dolç-, quan així quedat reduït, posem els pèsols i els cigrons i els cobrim sense ofegar-los amb l’aigua del cigrons –ha d’estar bullint-, quan els pèsols els faltin uns minuts per ser cuits i posem les cloïsses, tapem la cassola hi ha foc fort aquests minuts fins que quedin cuits els pèsols, obertes les cloïsses i s’hagi reduir pràcticament tot el suc dels cigrons, n’ha de quedar una mica per poder sucar-hi pa, s’apropa a la salsa marinera. Si voleu donar-li un toc de gust amb l’aigua dels cigrons i poseu un all-i-oli negat.
Aquesta és una bona cassola, la combinació dels cigrons i els pèsols amb el sofregit de tomata i les cloïsses té el seu punt, no és un mar i muntanya, però segur que entra en la categoria del mar i terra de temporada, ja que a part del temps de bolets també tenim el temps dels pèsols, perquè de cigrons, per sort, en tenim tot l’any.
per Camil Ros
De tartars en podem fer pràcticament de tot els productes, el més clàssics els de vedella, tonyina, però també en podem fer de bolets, o també del verdures i hortalisses, la qüestió és tenir productes frescos i una bona salsa que a part d’amanir a l’hora de barrejar-ho impregni el conjunt tot donant la sensació que el producte no és cru.
Tallem a daus el més petits possibles totes les verdures i hortalisses de l’hort: tomata, cogombre, pebrot vermell i verd, api, porro, coliflor, bròquil, pastanaga,… avui hem agafat aquests productes però hi podeu introduir les variants que vulgueu, aquest tàrtar de l’hort ha d’aconseguir el màxim de varietat possible i de colors també.
Preparem la salsa: oli d’oliva, vinagre de vi blanc, pebre negre i vermell dolç, sal, mostassa de Dijon o antiga, tabasco si us agrada picant, salsa perris, martini blanc, tot ben barrejat.
En un plat i amb un motllo anem posant els productes un a un, així la presentació en quedarà més divertida, combinem bé els contrast dels colors: primer la tomata, després el cogombre i l’api, la pastanaga, la coliflor i el porro, el pebrot vermell, i així amb la resta de productes, perquè us quedi bé cal quan poseu cada producte el pressioneu perquè quedi ben compactat. Traíem el motllo amb molt de compte i veureu la bandera a ratlles que us ha quedat: la bandera de la nació de l’hort. Al voltant posem la salsa, i ja està la presentació, tot ben barrejat i ja esteu a punt de disfrutar aquest tàrtar de l’hort: un plat fresc i sa, per la primavera i l’estiu i sempre que vulgueu.
Que si gaspatxo, que si sopa de meló amb pernil, que si vichisoise, aquests plats vinguin del nord o del sud quan ve la primavera i l’estiu venen de gust, en la majoria de menús i cartes de restaurants trobem algun d’aquests plats el que té més punts sempre és el gaspatxo, però també hi ha vida més enllà del gaspatxo.
Farem una sopa freda d’amanida verda, senzilla, fresca, natural i saludable. Tallem enciam i ceba tendra -api opcional- i junt amb una mica de pa, oli d’oliva verge, vinagre, sal i pebre i aigua fresca o passem tot junt pel minipimer fins que ens quedi tot ben lligat i ben espès.
En comptes dels clàssics tropezones del gaspatxo aquí agafem tomata d’amanir –de bitxo, de montserrat,…- tallada a rodelles; cogombre a quadradets, la pastanaga a tires, i així tot allò que posaríeu en la vostra amanida verda, tallats en diferents formes només perquè no sigui tant monòtona la sopa.
En un plat amb fons posem primer la sopa de l’enciam i després per sobre i als costats: la tomata, el cogombre, la pastanaga i tot allò que vulgueu i així construirem la sopa d’amanida verda amb un raig final de vinagre de mòdena. Ja està llesta aquesta sopa que comprovareu que entra molt bé i que és un plat totalment refrescant, una manera diferent de menjar l’amanida de tota la vida.
